L’any 1909, Francesca Bonnemaison, juntament amb d’altres dones, creava a Barcelona la Biblioteca Popular per a la Dona que fou la primera biblioteca de dones d’Europa. Donava formació a les dones que segurament no la trobaven en cap altre lloc.
El passat dimecres dia 8 d’octubre es celebrà el 125 aniversari de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i ens van encarregar a nosaltres els rams per entregar a les autoritats i el centre de taula per la sala de la xerrada commemorativa.
Normalment quan fas un encàrrec per algú i no et vols limitar a copiar o improvisar sobre la marxa, necessites el que es diu un ‘fil conductor’, alguna cosa que t’ajudi a realitzar els treballs i et doni la idea. Més o menys és com si un escriptor pensés que només posant-se davant d’un full en blanc li sortirà una novel·la. Pues no. Necessita treballar una mica.
I el nostre fil conductor va ser la idea de que totes aquestes institucions no tenen només una importància com a formadores de persones (ja siguin dones o homes) sinó que tenen una funció molt importat de posar la gent en contacte, crear xarxes de persones amb inquietuds comunes i consolidar aquestes relacions.
Per això vaig utilitzar heura, per la forma en que creix a la natura i perquè era perfecte per fer estructures. A més l’heura simbolitza eternitat.
Pels rams vaig fer uns nius amb l’heura, una estructura bastant sòlida i entortolligada i a sobre vaig fer un treball amb flor que es diu ‘textural en moviment’.
Pel centre de taula vaig optar per fer un ‘cuerno de la abundancia’, que és un antic símbol de prosperitat i bona sort, també d’estructura d’heura amb orquídia blanca i branques de gessamí.
Aquí us deixo les fotos de com vaig fer les estructures (la del cuerno em va costar més que no em pensava) i com van quedar finalment els treballs.
Las fotos son del móvil. No me matéis!!!!
El ramoEl passat dimecres dia 8 d’octubre es celebrà el 125 aniversari de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i ens van encarregar a nosaltres els rams per entregar a les autoritats i el centre de taula per la sala de la xerrada commemorativa.
Normalment quan fas un encàrrec per algú i no et vols limitar a copiar o improvisar sobre la marxa, necessites el que es diu un ‘fil conductor’, alguna cosa que t’ajudi a realitzar els treballs i et doni la idea. Més o menys és com si un escriptor pensés que només posant-se davant d’un full en blanc li sortirà una novel·la. Pues no. Necessita treballar una mica.
I el nostre fil conductor va ser la idea de que totes aquestes institucions no tenen només una importància com a formadores de persones (ja siguin dones o homes) sinó que tenen una funció molt importat de posar la gent en contacte, crear xarxes de persones amb inquietuds comunes i consolidar aquestes relacions.
Per això vaig utilitzar heura, per la forma en que creix a la natura i perquè era perfecte per fer estructures. A més l’heura simbolitza eternitat.
Pels rams vaig fer uns nius amb l’heura, una estructura bastant sòlida i entortolligada i a sobre vaig fer un treball amb flor que es diu ‘textural en moviment’.
Pel centre de taula vaig optar per fer un ‘cuerno de la abundancia’, que és un antic símbol de prosperitat i bona sort, també d’estructura d’heura amb orquídia blanca i branques de gessamí.
Aquí us deixo les fotos de com vaig fer les estructures (la del cuerno em va costar més que no em pensava) i com van quedar finalment els treballs.
Las fotos son del móvil. No me matéis!!!!
El cuerno
Estas son patéticas, lo se... Además me da rabia que no se aprecie el trabajo que tiene.
Resultat:
Espero que els organitzadors m'enviïn millors fotos...
